Platges del sud de Bali i Ubud

Ei, que ja hem arribat a Ubud ! Pero primer deixeu que us diguem que les platges del sud de Bali son boniques pero que cansen una mica . Molt lluny l'una de l'altra, moltes pujades i baixades per arribar-hi, poca senyalitzacio i en el nostre cas l'amo del lloc on dormiem que enlloc de parlar cridava . Sort que vam llogar una moto que ens va fer l'estada mes agradable , i perque no dir-ho mes emocionant!!!! Al final ha anat molt be. I quines onades ! Us posem una foto d'un "vigilante-surfero" de pa sucat amb oli , que avui encara te les espatlles un xic cremades pel sol.
I ara si , Ubud: fascinant! Un poble al centre de bali , a prop del volca Gunung Agung (que no es veu mai perque sempre esta tapat...), i envoltat d'arrossars que ara ja estan crescudets i que donen un to verd a qualsevol lloc on un pugui mirar. Hi vam arribar del sud i alhora de dinar vam anar a petar en un restaurant on vam poder seure en una taula amb vistes directes a l'arrossar, on uns fabricants d'estels provaven els seus nous models, que bonic! Fins i tot el menjar semblava portat d'un altre planeta. Al Felix fins i tot li va semblar que menjava canelons, imagineu-vos quin grau de benestar transmetia tot plegat!
Vam tornar a anar un espectacle de dansa tradicional balinesa, pero aquesta vegada va ser una modalitat diferent de dansa , amb instruments que com l'altra vegada , repetien i repetien melodies, pero l'espectacle i els vestits van ser molt mes acolorits i espectaculars.
Avui hem tornat a llogar la moto i hem respirat l'aire dels voltants d'Ubud , carregat d'aroma d'encens, i hem voltat per molts tallers d'artistes que venen quadres, talles de fusta, i tot el que es podria trobar en una botiga del Natura, pero multiplicat per mil.
Ah! I ens n'oblidavem , hem conegut un artista , nascut a Alemanya, que parla castella , amb accent andalus i que dema toca a Bangkok (tambe fa musica).
I un senyor de Singapur, que coneixia Barcelona perque havia demanat hora per menjar al Bulli ( i ho va deixar correr perque ell no espera mig any per menjar en un restaurant). Li devem haver fet gracia: al final ens ha pagat el dinar!

Apa us deixem que ens tanquen el xiringuito!
Petons

Trekking a Toraja i arribada a Bali

Estem moooooorts! Vam fer un trekking pels arrossars i les muntanyes de la Terra Toraja, i a part de tornar a sentir milions de vegades del guia (que surt a les fotos), que els Toraja son genuins, i que son un poble especial per com han conservat les seves tradicions i per com saben acollir el visitant i mostrar-les, a part d'aixo estem moooooorts de cansament .

Aixo si , va valdre la pena perque vam poder veure , com pescaven peixos que semblaven serps , com organitzaven Cock fighting-lluita de galls (que son il.legals...), o com el tema de la mort es ben present sovint a les seves vides . La cerimonia de l'enterrament que semblava que s'havia acabat , es complementa amb trobades sovint a peu de tomba (de les roques on estan enterrats) , per canviar la vestimenta del mort. Aixi que ens vam trobar com obrien totes les tombes, i treien els morts de dins , diguem que per fer-los un "New-look".

Ara ja som a Bali . Ens hem decidit d'anar cap al sud , tot i que sabiem que era molt turistic , pero el lloc ens ha agradat . Excepte una cosa : tothom esta molt catxes , guapos i cool. Es la costa oest del sud de Bali , on s'hi concentren tots els surferos del mon mundial. Malgrat tot, ens agrada! Perque la costa i les platges es conserven forca be . Hem llogat una moto per moure'ns. Es tranquil i es pot fer. De moment ho hem aprofitat : hem vist varies platges i hem assitit a una representacio d'una dansa tradicional en un temple budista , quan es ponia el sol. Molt bucolic!

Petons . Que ara ens n'anem a descansar . Estem contents de poder-vos explicar les nostres peripecies. 

Mes Toraja

Avui ha estat el segon dia a la Terra delsToraja. Hem continuat veient la seva vida, ens han explicat les seves tradicions animistes , d'enterraments a les roques (foto) o als arbres , de cases en forma de vaixell , perque els seus avantpassats van arribar en vaixell o perque simbolitzen la forma de les banyes dels seus estimats bufals... ens ho han explicat, nomes al mati , perque el nostre guia s'ha posat malalt, i ens ha demanat la baixa (es veu que tambe es tradicio , perque un grupet de turistes ens van explicar el mateix).

Una cosa que no us haviem explicat es que cada dia ens puja una mica mes l'ego. Ens sentim com a famosos. Tothom ens saluda i es volen fer fotos amb nosaltres. I quan diem tothom , es tothom . Fins i tot a la gran ciutat . Els agrada saber d'on venim , fan uns riures mig timids , i al cap d'una estona es decideixen , sense parar de fer rialletes, a demananar-nos que posem amb ells . Ens demanen els noms, i diuen que son noms d'Indonesia. Sobretot el de l'Olga, que es el d'un artista famos, d'UN HOME ARTISTA! (es veu que es nom d'home...).

La terra dels Toraja-enterraments

,




Ja hem arribat a la terra dels Toraja , al sud de l'illa de Sulawesi! Aixi com majoritariament a Indonesia la religio predominant es la musulmana , aqui son cristians pero conserven moltes tradicions i ritus animistes. Ha estat una entrada a la seva cultura un xic forteta. Les cerimonies principals d'aquestes tribus , son els enterraments. Vetllen la persona morta durant mig any o mes , a casa seva. Els conserven amb injeccions de formol. Quan reuneixen prous diners per la cerimonia , organitzen un unterrament mes o menys multitudinari en funcio de la seva posicio social. Avisen als parents, i aquests venen de molt lluny per assistir a l'enterrament. Avui hem anat a un. Eren una familia amb molts recursos d'un poble proper a Rantepao, i per aixo la cerimonia s'ha allargat 3 dies. La majoria de construccions que veieu a les fotos han estat fetes per a la cerimonia . Per aixo triguen tant a preparar-ho tot.
Ha estat el primer contacte amb la cultura animista Toraja , i ha estat un autentic shock! Han sacrificat uns vint-i-cinc bufals, l'un rera l'altre! El mes gore que hem vist mai en directe , fa molta impressio. Hi ha hagut algun moment de panic quan un Bufal , s'ha deslligat quan li acabaven de fer el tall al coll. Venia cap a nosaltres pero hem pujat a una tarima de les que han muntat per l'ocasioHem eliminat les fotos perque ens ha fet molta impressio. UUUFFFFFF!
I despres ens han portat a un lloc a menjar carn de bufal. UUUUUUUUUFFFFFFFFFF!
Hem conegut una altra tradicio dels toraja: hem visitat una tomba de nens. Els enterraven a dins d'un arbre immens (foto) perque a traves del seu llarg tronc les seves animes puguessin ascendir al cel i passar a nova vida.
A la tarda , despres de moltes emocions hem anat al mercat de Rantepao.

Petons a tothom.

Arribar a Benjarmasin ha estat tota una tortura, 16 hores en un autob'us tartana.
Avui hem visitat el mercat flotant de Benjarmasin (a les 5 del mat'i), pero ha valgut la pena fer la passejada en barca, comprar l'esmorzar en una barca-bar flotant, i despres voltar pels canals de la ciutat, veient les cases flotants i la gent que es renta al riu, fan la bugada...
Ara ja som en una altra illa, Sulawesi. Ens hi quedarem uns quants dies per visitar les tribus de Tana Toraja.
Ja us anirem dient cosetes .
Fins la propera!!!!

Tangjung-Puting orangutans

Hem estat 4 dies al Parc natural del Tanjung Puting. Han fet una feina de conservacio dels orangutans de Borneo. Es veu que n hi havia per tot Asia, pero han anat desapareixent de tot arreu excepte de zones d Indonesia com Borneo. Nomes queden orangutans a Indonesia i a l Africa (tot i que cada dia en podem veure ben a prop de nosaltres, el carrer, conduint els cotxes per barcelona, a alguns indrets de casa nostra... es una brometa facil...). Els orangutans volten per alla, i aquests son semi-salvatges. No els pots tocar , es millor no mirar-los als ulls directament... si se t acosten , aparta t! Vam entendre la feina dels cuidadors , que a part de donar los menjar , els tenien a ratlla. Es brutal veure l agilitat que tenen per saltar d arbre en arbre, doblegant les branques per apropar se a l arbre mes proper. Tambe es perillos romandre a sota de l orangutan que et passa per sobre , perque mes d una branca ha caigut a sobre d algun Guiri- Olga (no ha estat res, ni una rascadeta...).

Hem anat riu amunt amb una Klotok , amb el guia (Rasti), la cuinera (Inun), l assistent (Kumar), ... i l EXPLORADOR-CAPITA (no ens en recordem del nom).
Tamb'e hem vist micos nassarruts, macacos, molts ocells, algun reptil, i el mes impressionant: milions de cuques de llum que a la nit fan llum des de les palmeres de la vora del riu. Semblen arbres de Nadal, es molt romantic!
Avui hem visitat un parell de comunitats. Petits poblets a prop del riu. La d avui ha estat creada per l Estat per propiciar que la gent de l illa de Java (super massificada) vingui cap a l illa de Borneo. Hem estat a l escola del poble xerrant amb la directora del centre i tres professores mes.
Ara tornem a ser a Pankalang Bun i dema anirem cap a Benjarmasin, a veure el poble i el mercat flotant. ns haurem de llevar a les 5 del mati!!!! Pero ja hi estem acostumats perque van amb el sol (en indonesi: mata hari). Es lleven quan surt i se n van a dormir quan es pon , cap a les 7 de la tarda.

Apa! Fins ben aviat. Terima kasih (gracies !) per seguir nos.